United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per fi passava una estremitud de revifament de llarg a llarg de la nau, i la nau s'alçava com un pit al qual torna el respir perdut, i... amunt, amunt... El ventarràs ens arreplegava, arborant-nos amb nova força: se diria que l'ascensió anés a convertir-se en un vol; i reeixíem arruixats, lleugers, botant per damunt de les encrestades aigües.

Ell escrutava les aigües profundes de la part més forana de la cala; però, allí, la conca sòlida desapareixia com esfondrada, i sols confusament s'obiraven les sumitats d'alguns penyals sorgint de la fosca, on s'esvaïen llurs bases. Oi més, allí la mar semblava espesseir-se, i això i el miralleig de la superfície destorbaven la visió penetrant.

Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.

Les aigües grasses de les feines domèstiques traspuaven al llarg de les parets; i, si cal dir la veritat, la flaire no era bona. A la porta del pati hi havia un captaire cristi

Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca. El vent ens havia deixat, però la ressaga era grossa i anava de creixença. El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant, on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó. Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades. Aquell lluny tenia l'aspecte d

Encara que haguéssim de navegar a capbussons, entre dues aigües, arribaríem a port: ¡n'estic tan segur...! Això , jo m'he de menar la canya: no em fio de ningú més. Jo el que tinc entre dits: ho , Marianna. Tu aquí: paciéncia i... moixoni! Si et mous, te faig lligar i... ¡abaix a la cambra, com un farcell! Aquí no en seré, de pare pedaç: no t'ho pensis. Aquí... Déu i jo!: no hi ha més amos.

Com un estol de mainada tafanera, venien a palpar i colpejar els costats del gussi, a passar-li per dessota, pegant-li culada, o a esllomar-se bojalment en la roda de proa. -Salta, salta miralta! -cantava entusiàsticament en Canari. Cap a la banda de terra, a l'indret del sol, no es podien mirar les aigües sense que un hom se veiés obligat a cloure les parpelles rublertes de llàgrimes.

Aprop d'una pedra, el crani va aturar-se de cara a en Magí, com si el mirés de fit, des del fons de les aigües, amb ses conques plenes de foscor.

Encara el cos d'en Jan no acabava de tallar les aigües del gorg, esbocinant-les en cent mil esquitxos, que ja els altres dos galifardeus, que havien restat a poques passes, varen abraonar-se a en Biel com dos mastins. Però, malgrat ser dos contra un, la serenitat d'en Biel va vèncer a llur embriaguesa, i en un dir Jesús varen davallar a fer companyia a en Jan.

En dies de mal temps semblava que s'aguantés per miracle i que a cada espetec de tro o a cada esclat de centella hagués d'anar-se'n de tomballons, arrossegat per les cascades i els torrents que rebia de tots costats i que, en ajuntar-se part d'avall del poble amb les aigües del córrec de l'Home-mort, el convertien en imposadora riera.