United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo sempre havia considerat aquesta cançó com una veritable ximpleria, però George sabé extreure'n una tristesa tan corprenedora que tot me'n vaig admirar. A mesura que les fúnebres estrofes se succeïen, Harris i jo ens sentíem impulsats a caure l'un en braços de l'altre, desfets tots dos en llàgrimes; però reprimírem l'emoció per escoltar en silenci aquesta rústica i planyívola melodia.

El gros recaptador Hâan celebrava els costums de l'antigor: el passeig en trineus, a l'hivern, el bon pare Christian, amb son abrigàs llarg, amb vores de pell de guineu i les grosses botes forrades de xai, el casquet de llúdria tirat sobre les orelles i els guants fins als colzes, conduint tota la seva família al cim del Rothalps, a admirar les boscúries cobertes de gebre; i la jovenalla de la vila seguint a cavall el passeig i dant d'amagatotis un esguard amorós a la bonica llocada de noies embolcallades en llurs esclavines i el nasset rosat entaforat dins el collet de cigne, més blanc que la neu.

Com es feia admirar aquella gegantina agulla! ¡quins somnis feia venir a l'esperit! Talment s'apareixia com el desig etern de l'home per a arribar al més enllà... o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit...

Sperver estava darrera nostre, molt satisfet de fer-me admirar el nan del Nideck. A desgrat de la mala sort lligada, segons ell, a la seva persona, n'estimava i glorificava els vastos coneixements.

No hi ha des de la Rambla del Mig a la de Santa Mònica més tretxo que el que ocupa la ridícula fatxada del teatre de Santa Creu; però en tan breu espai s'hi troba una transformació especialíssima. La lley d'aqueix fenòmeno natural no és coneguda; però el fenòmeno existeix i no és dels que menos contribueixen a fer admirar la sabiduria del que féu el món.

Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se cap a mi: -Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests ulls, aquest dentat! Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç, perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir: -Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho que m'estimes.

Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: -Fritz, tot va , el comte no ha tingut pas atac. Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. -Ah! millor... millor! -És a tu, Fritz, que ho devem. -Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!