United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lloat sigui el Cel, per haver-vos decidit avui. -Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent bona cara, Christel. -Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el més gran que puguem desitjar, beneït sigui!

No hi heu fet cap marca! -Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot est

-Ah, senyor! deia la dona, tota vermella, tota commosa. ¡Quàntes de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de tot el que us deu! -- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. -Ah, mon estimat Nicklausse!

Miri: l'altre dia ens estàvem al sostret, i, allò que succeeix de vegades, ningú deia una paraula, i ell que tot plegat salta... res, un acudit... ell que salta i diu: «Semblem mutsPerò miri: ho va dir d'una manera... allò... tot d'un plegat... «-Semblem muts...!» que la noia i jo ens partíem de riure. I d'aquestes ne moltes: cada punt hi és, no es pensi.

-Així se us hagués acudit arreplegar el fanal! M'hauria complagut de saber per què va esclatar d'aquella faisó. -Manc

El gal·lès hagué de contar la història de la nit als visitants. La gratitud de la vídua per la seva preservació fou tota expressiva. -No me'n digueu una paraula, senyora. És un altre, ben segur, qui mereix la vostra atenció, més que jo i els meus fills; però no em permet que digui son nom. Mai no hauríem acudit allí si no hagués estat per ell.

Era un genial acudit. George tall

Aleshores, tots els que havien acudit al foc varen poder veure una llei de mal esperit que, amb la pelussera encesa i llançant fetor de socarrim, sortia enventat de la cort, botent com una pilota. Ventura que un dels veïns va tenir la pensada d'abrigar la bèstia amb una manta: sinó, potser hauria mort de la feta.

I, per damunt tot això, el sol esplèndid, pare de tots els vivents, amb sa gran barba rogenca i sos braços d'or dilatats, abraçant i beneint tota cosa que respira! Ah! quina abominable persecució! Cal ésser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos encaparraments!

George, de primer antuvi, volgué cridar-los, despertar-los; però un acudit lluminós li travess