United States or Cambodia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però el que va plaure més als perses, va ser veure que la seva muller Statira es feia portar sempre en una llitera amb les cortines obertes, i es deixava escometre i acostar per les dones del poble; per la qual cosa la reina era molt estimada de la multitud.

-Ah! : ja ho veurem. I el llum, tot vacil·lant, tot ensopegant, es va acostar.

Si en semblants ocasions algun altre presidari s'hi gosava acostar per fer-ne mofa, es sentia de sobte envaït per una onada que l'encegava i li feia perdre el món de vista. Era com si una força desconeguda li regirés les entranyes, atiant-lo a venjar-se de l'imprudent que torbava la seva pau.

Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe... cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, qued

Ja era á mes de mig camí quan va pendre tal determenaciò; passava pèl indret que 'us so descrital comens. Un pagés estava sembrant favas: eix pagés se deya Medí y era conegut del Bisbe. Aquest s' hi va acostar y li va dir: Bon home, me persegueixen perque predico la lley de Crist.

De primer creu que Seutes ha canviat de lloc. Sinó que havent sentit fressa i els advertiments recíprocs dels soldats de Seutes, coneix que aquest ha degut fer encendre fogueres endavant de les guàrdies nocturnes, a fi que en la foscor no es pugui veure les sentinelles quantes són ni el lloc on són, i en canvi no es pugui acostar ningú d'amagat, que la resplandor no el delati.

Quin xivarri pel carrer!... Les dones eren als portals, quina cusint roba, quina fent espardenya, quina trencant nous... igual que si fos festa!... I hi feia una alegria!... Mestre Quissu se la sentia entrar endins, endins, junt amb aquell aire tant tebió, ple d'olor un xic aspre del blat, que el feia acostar sovint a les parets i aixecar-hi la pota.

Colpit d'horror, vaig acostar el llum, i vaig veure que ell tenia el pols esquerre d'un negre blavenc, que sos ulls es movien dins llurs conques i que una escuma rosada cobria sos llavis. -Mestre Zulpick! vaig exclamar. No em va respondre.

Un dia va perdre els sentits perquè, mentre estava distreta guaitant al cel, se li va acostar la cabra cega i coixa com demanant-li una manyaga. I la cabra, com si endevinés el tort que acabava de fer-li, va quedar agemolida prop d'ella fins que va haver passat el troble.

Com si aquell somrís hagués foragitat l'angúnia que el lligava, en Biel va recobrar el moviment i la vida, es va acostar al marge i va rompre a parlar: ¿Fa, Malena, que no me'n tenes, de por?... ¿Fa que no ho ets, tu, com les altres mosses, que d'un cort lluny ja fugen de mi com els dimonis de la creu? Fa que ets la mateixa de sempre?...