United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cleandre i els seus aleshores dinen. Xenofont convoca l'exèrcit i li aconsella d'enviar a demanar a Cleandre la gràcia dels presoners. S'acorda d'enviar els generals, els capitans, Draconti d'Esparta, i tots aquells que semblen més en estat de decidir Cleandre a posar en llibertat els dos homes. Xenofont hi va igualment i diu: -Tens, oh Cleandre, aqueixos homes; l'exèrcit t'ha donat llibertat per fer el que vulguis d'ells i de tots els altres. Ara et prega i et suplica de donar-li aquests dos homes i de no fer-los morir. Moltes fatigues han sofert per l'exèrcit. Si aquest obté de tu aquesta gràcia, et promet en canvi que, si vols ésser el seu comandant i els déus hi són propicis, et mostrar

Seutes crida Xenofont i li comunica aquestes propostes, afegint que no es compromet a res, si Xenofont vol pendre revenja d'aquell atac. Xenofont respon: -Jo, per mi, considero avui una satisfacció suficient si de lliures esdevenen esclaus. Amb tot, aconsella a Seutes de pendre en endavant per ostatges els qui estan en condicions de fer mal, i deixar els vells a casa d'ells.

Després d'ell se n'aixeca un altre, fent veure la innocència d'aquell que aconsella de demanar vaixells, com si Cirus no hagués de continuar el viatge, i fent veure com seria innocent de demanar un guia a aquell «al qual espatllem l'empresa»: -Si ens fiem del guia que Cirus ens doni, què ens impedeix d'enviar Cirus a ocupar les altures pel nostre compte?

És cosa enutjosa que, a l'ensems que la prudència vos aconsella, d'una part, no excedir-vos en l'esforç per no emmalaltir el cor, i quan la justícia, a l'altra orella, vos fa observar: «-Per què ho fas tot tu? Això no és pas un cotxe; ell no és un passatger!», hagueu de sentir aleshores com ell gruny: «-Vejam, què us passa? Haveu perdut els pedals

Medòsades diu que no; però aconsella abans que tot als dos lacedemonis o d'anar a trobar Seutes sobre la qüestió de la paga, i creure que Seutes ne restaria convençut; o almenys enviar amb ell Xenofont, prometent de cooperar. En tant, suplica de no cremar els pobles. Envien, doncs, Xenofont, i amb ell els qui semblaven més adaptats a l'afer.

-Prou! va fer sobtadament la Tecla. L'àvia va fugir esporuguida. Després de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. ¡No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ¡tu t'ho penses, ho parles amb aquell!... i mira,... calla, que ara ve! L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consirós.