United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !
Arribats ací, George pens
I els homes tornaven a anar del camp al poble i del poble al camp, tots callats, tots ensopits, les dones feinejaven mandrosament, a l'aguait d'una altra passada, el cerraller picava poc a poc a l'enclusa com duent el compàs d'aquella vida adormida, mentre l'espardenyer, cama ací, cama enll
Resultat: coneixença íntima amb el viarany de vora el riu. Una estona després, l'assumpte resta resolt i ens retrobem cadascú al seu lloc. Harris, però, deia que ja en tenia prou, i em va proposar de rellevar-lo. Com que érem bastant a prop del ribatge vaig agafar la corda i vaig menar la barca fins a Hampton-Court. Hi ha, ací, un antic mur que estimo de debò.
Se'l sent a ell com travessa la malesa, com romp les branques dels arboços, com aixafa els brucs, els arns, les gatoses, animant els gossos amb crits personalíssims imposant-los la seva fe, el seu coratge, la seva energia destructora. -Baix, dic!... Apa, Merlin ... Ací, acíí, acíí!... Au, que va!... Hu...hu...! I els altres, conscients que van ben comandats es dispersen per indrets, removent la brosta, ensumant córrecs, regirant bardisses, ensangonant-se el morro, emplenant els matissers de remenaments de cues, d'espolsaments d'orelles, d'esternuts, d'estossecs asmàtics i de grinyols de dolor o d'impaciència.
-Jo pla sóc perduda. Si no s'adoba amb l'ajuda de Déu, sé pas on anirem! ¡Tots contra mi! De deu fills, cinc són ací, soterrats. ¡Déu els tinga al cel! Dels que em resten, l'un és la beneitona que ara far
La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ànima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls. -Quina blancada! ¡i tot és gelada; no hi ha llei de glaçada! ací que la terra és negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de glaç.
-Em sembla: digué George en un to de veu quasi patètic, del qual havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. -Bé deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. -És el cap, oi? -Potser sí, que és el cap- respongué. -Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res.
Comprenc que George tenia raó en el que deia... Potser era quelcom de profètica sapiència. I vaig dir: -Dispenseu si semblava no adonar-me d'això. El cert és que Harris ha estat ací aquest matí... -Prou- interrompé. -Ho comprenc. Altrament no és d'aixó, del que volia parlar-vos. Mireu. Va presentar-me un petit llibre enquadernat en tela vermella.
Aquest niu descansa sobre la sorra; aquell sota les pedres. Aquest fou construït ahir; l'altre de fa molts segles, abans que vinguessin les orenetes, segons diu algú... ¿qui sap qui? Tampoc no trobaren ací folk-lore ni història.
Encenguérem les pipes i gaudírem de la calma de la nit fent petar la xerrada. George: ¿Per què no s'ha de poder viure sempre així? Fora del món, de les seves tentacions i els seus vicis, portant una vida tranquil·la i plàcida, fent tot el bé possible!... -Heu's ací una cosa que sempre he desitjat vivament.