Abans d'acabar dec fer una observació: he començat dient que els forasters eren una gent molt apreciable i útil, i, al dir això, solament m'he referit als forasters que vénen a gastar a Barcelona els diners que han estalviat en el seu poble; de cap manera em vui referir als forasters-gorristes que van a posar a casa d'un amic.

De primer antuvi vaig començar de dubtar què fóra més útil, si una escala de m

Jo en desitjava més. Vaig mirar les fesomies del meu entorn, i en el major nombre vaig veure reflectides les meves pròpies impressions. Si és cosa bona l'excitar aquesta set de sang a l'home modern, llavors el mensur és una institució útil. Però, ¿pot dir-se que sigui cosa bona?

Si en tot temps el foraster ha sigut útil i profitós per Barcelona, potser mai ho ha sigut tant com ara. Després de tantes quiebres, després d'una crisi tan llarga que ja li podem dir estacional; després de tantes amenaces del cop i tants motius de malestar i sobresalt, la nostra pobra ciutat est