United States or Malawi ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lo que puc dir és que vaig pintar la testa de l'avi Mauva amb la major il·lusió, i que quan li vaig donar els últims tocs vaig sentir-me'n tan satisfeta que no sabia amagar el meu goig. Vaig aixecar-me per examinar la meva obra des de diferents distàncies, i aleshores me vaig adonar de que el pare, en Vadô, en Pau i en Cadernera se la contemplaven calladament formant arc al darrera meu.

Sobre aquestes bases, parteixen, després d'haver donat i rebut penyores de fe. L'endemà, tornen duent tres-centes barques, cadascuna d'un sol tronc d'arbre, i en cadascuna tres homes, dels quals dos desembarquen i es posen en ordre de batalla; el tercer resta. Aquests últims, agafant les barques, se'n tornen.

NERISSA El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortir

El Mutis el va mirar una mica. Després va callar. Després va mirar a la finestra com si li calgués assabentar-se'n. Després va acotar tristament el cap. Havia de contestar. S'havia de comprometre. Per últim, amb cara de bót, arrossegant les paraules, va respondre, de mala gana: -A fora, . Acabaven els últims pins escampats de la muntanya.

I el poble s'anava allunyant, allunyant darrera seu... El sol havia esclatat inondant la plana d'una polsina daurada, que confonia els últims termes i el dia s'anava obrint ample i serè, en mig d'un silenci que interrompien solament el cant de les cigales i el brand cançoner de la campana tocant a missa primera.

Descrivia semicercles amb la cadireta, girant-se i tombant-se. I al capdavall no pogué estar-se de dir-se a si mateixa, en veu alta i tot: -Déu meu, Déu meu, on posaré la meva cadireta? La comtessa de Nobilfiore havia d'arribar a últims de juliol al castell dels Montrose, a Escòcia.

Un rato al cafè, a veure les mateixes cares; un rato al casino, a fullejar quatre revistes, llegir els últims despatxos telegràfics i sortir a la Rambla o a la Plaça Real. De vegades, per variar una mica anem a veure algun ball dels que han armat la gent dels barris. De vegades, anem a pendre xacolata als Campos o al Tívoli; res, matar hores. Els dies de festa solem anar al teatro, i vet-ho aquí.

O jo no havia ben capit la idea de bon principi o ella havia evolucionat dins el cap de la gent. No es tractava sols de tenebres, no. Les tenebres no serien més que un senyal premonitori. Havíem arribat als últims temps.