United States or Colombia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però, en tot el demés, va voler ésser dona nova, filla únicament de la seva artística creació. En comptes d'adaptar-se a una fatalitat, se'n faria senyora i reina. I aquest és el motiu de que cobrís constantment la taca vermellosa que, ben lluny d'enorgullir-la com un segell personal, li donava pena com una tara d'origen vergonyós.

Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerd

Allò era un moble, però quin?, Palpa que palpa, no em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu magí la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la consola... Amb tants d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si precisament jo la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar desorientat d'una manera, que no es pot dir.

Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert, patge? VIOLA Potser és veritat, Altesa. DUC Com és aquesta dòna? VIOLA Té'l vostre aspecte. DUC No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat ? VIOLA. La vostra. DUC Com hi ha món, doncs, és vella!

-, a tothom que em sigui amic... o me'n vulgui ésser I lluc

El seu pensament, tal com després va explicar-nos, fou treure la mànega de mans del boig i castigar-lo abocant-la sobre d'ell. El pensament del maneguer sembla que va ésser el mateix, retenint la màquina per mullar Harris.

On devien ésser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar caure? Segurament lluny, part d'all

El primer a pujar és un francès que fa cara, com tants de francesos, de cambrer de cafè. Podria ésser un rendista provincià, un professor d'arqueologia, o un germ

Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu quelcom més. SIR TOBIAS Però és possible? FABIÀ Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no pot esser. SIR TOBIAS L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company. MARIA Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en fum. FABIÀ Acabar

Parlem de la nostra civilització i del nostre humanitarisme; però aquells de nosaltres que no porten massa lluny la hipocresia amb si mateixos, saben que a sota de les nostres camises emmidonades atalaia el salvatge, amb tots els salvatges instints complets. Pot ésser que qualque vegada el necessitem, però no ens cal tèmer que se'ns mori.